Joan Maragall a la Cerdanya: Puigcerdà i balneari de Senillers
Rutes literàries
Joan Maragall passà els estius de 1886 i 1887 a Puigcerdà, en uns temps de joventut marcats per la coneixença i el festeig amb el seu primer amor, Teresa Ferran.
Aquells dies plaents passats en un indret de muntanya contrasten amb la vida a ciutat. L’antic edifici de la Fonda Europa, situat en una cantonada d’aquesta plaça porxada, ens recorda aquells estius a la Cerdanya. Efectivament el poeta s’allotjà en aquella fonda, com ho van fer altres personalitats de l’època, com la Infanta Isabel o Antoni Gaudí. Per a Maragall, són anys de crisi: es troba en un encreuament de camins. És un moment en què es debat entre les exigències de continuar en el negoci familiar i la seva vocació artística. És el conflicte en què es troben sovint els joves intel·lectuals i artistes de la generació modernista. Acabada la carrera de Dret, els seus primers èxits literaris, com la Flor Natural que havia rebut el 1881 als Jocs Florals de Badalona, donen alè a les seves aspiracions com a poeta. Però el pare insisteix que la seva carrera professional passa per seguir lligat al despatx des d’on gestionava el negoci familiar.
Puigcerdà mostra encara els rastres d’aquells primers estiuejants, en forma de cases senyorials i antigues fondes i hotels. Fou en aquesta Fonda Europa on Joan Maragall va conèixer personalment l’intel·lectual Francesc Matheu, autor, entre d’altres poemes, de l’«Himne cerdà». Figura típicament representativa de la Renaixença, va arribar a presidir l’Orfeó Català i l’Ateneu Barcelonès.
Aquells dies plaents passats en un indret de muntanya contrasten amb la vida a ciutat. L’antic edifici de la Fonda Europa, situat en una cantonada d’aquesta plaça porxada, ens recorda aquells estius a la Cerdanya. Efectivament el poeta s’allotjà en aquella fonda, com ho van fer altres personalitats de l’època, com la Infanta Isabel o Antoni Gaudí. Per a Maragall, són anys de crisi: es troba en un encreuament de camins. És un moment en què es debat entre les exigències de continuar en el negoci familiar i la seva vocació artística. És el conflicte en què es troben sovint els joves intel·lectuals i artistes de la generació modernista. Acabada la carrera de Dret, els seus primers èxits literaris, com la Flor Natural que havia rebut el 1881 als Jocs Florals de Badalona, donen alè a les seves aspiracions com a poeta. Però el pare insisteix que la seva carrera professional passa per seguir lligat al despatx des d’on gestionava el negoci familiar.
Puigcerdà mostra encara els rastres d’aquells primers estiuejants, en forma de cases senyorials i antigues fondes i hotels. Fou en aquesta Fonda Europa on Joan Maragall va conèixer personalment l’intel·lectual Francesc Matheu, autor, entre d’altres poemes, de l’«Himne cerdà». Figura típicament representativa de la Renaixença, va arribar a presidir l’Orfeó Català i l’Ateneu Barcelonès.
