Axiu Joan Maragall - Biblioteca de Catalunya

L’AMETLLER

A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents…
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l’alegria.

Joan Maragall
1903

A MIG AIRE DE LA SERRA

Viu l’arbre bell de flor blanca i rosada,
feble i menut, en el clos de xiprers;
es vincla un xic, talment com si volgués
ballar amb l’oreig, que bressa la brancada.
Albira als peus la ciutat ajocada
i ressegueix el traçat dels carrers
entre turons, per arribar després
on riu el sol, damunt la mar callada.
Se senten cants i versos a la vora
del mausoleu que ell vetlla dia i nit;
són els amics que hi pugen amb delit
a homenatjar el poeta, quan ja és l’hora
que ve el bon temps, per retrobar el sentit
—a mig febrer— de l’ametller florit.

Anna Martínez Deu
febrer 2016